Premeu "Retorn" per saltar al contingut

‘La Nueva Era’ apareix en uns moments plens de perills i alhora prenyats de possibilitats

Aquest és el «Comentari» que obre el primer número de La nueva era [segona època, any I, número 1, gener de 1936] redactat per Andreu Nin com a director de la revista mensual. A partir d’aquest número la revista que havia estat publicada el 1930 durant uns mesos fins al 1931, com a òrgan teòric de la Federació Comunista Catalanobalear (FCCB) que després de la seva fusió amb el Partit Comunista Català va esdevenir el Bloc Obrer i Camperol inicialment a l’exili a París dirigida per Joaquín Maurín. És a partir del gener de 1936 que esdevé l’òrgan teòric del Partit Obrer d’Unificació Marxista creat el 29 de setembre de 1935. El seu darrer número serà el juny de 1936 un mes abans que s’inici la revolució del 1936 i la guerra

La Nueva Era apareix en uns moments plens de perills i alhora prenyats de possibilitats per al proletariat internacional.

El capitalisme travessa per una crisi sense precedents a la història. No és una crisi periòdica, de conjuntura, sinó orgànica, substancial. Mai com ara la incompatibilitat entre el capitalisme i els interessos generals de la humanitat no s’havia manifestat amb tan tràgica eloqüència. O s’enfonsa el capitalisme o la societat s’enfonsarà cap a la barbàrie.

La situació és objectivament revolucionària. Ha arribat el moment històric en què el proletariat ha de prendre el poder per emprendre la transformació socialista de la societat.

La situació és objectivament revolucionària. Ha arribat el moment històric en què el proletariat ha de prendre el poder per emprendre la transformació socialista de la societat. Però el proletariat no té els instruments indispensables per a la victòria. A la crisi produïda per la guerra de 1914-1918 va fallar la Segona Internacional. En la crisi present, ha fallat la Internacional Comunista, que després d’haver salvat l’honor del socialisme revolucionari immediatament després de la guerra i d’haver creat un poderós moviment revolucionari a tots els països, s’ha desviat cap a les posicions del menxevisme i, en l’actualitat, és a la dreta de la socialdemocràcia.

La situació no pot ser més paradoxal: el moviment obrer revolucionari travessa una crisi profunda en un moment indubtablement revolucionari.

La situació no pot ser més paradoxal: el moviment obrer revolucionari travessa una crisi profunda en un moment indubtablement revolucionari. Dividida nacionalment i internacionalment, la classe obrera, desorientada, busca un camí. La seva desorientació pot durar un període de temps més o menys perllongat, però el camí el trobarà si no li falta l’ajuda activa dels qui han estat fidels al marxisme revolucionari. És en aquest sentit que inspirarà la seva tasca La Nueva Era. La nostra revista no serà un òrgan sectari, concedirà als seus col·laboradors un marge de llibertat considerable perquè puguin exposar els seus punts de vista, però fermament convençuts que els fracassos del moviment obrer es deuen no als principis revolucionaris del marxisme, sinó a les desviacions d’aquests; no permetrem l’expressió, en aquestes columnes, d’opinions oportunistes i reformistes. La Nueva Era, doncs, serà un òrgan marxista revolucionari i, com a tal, consagrarà tots els seus esforços a orientar el moviment obrer del nostre país pel camí traçat pels immortals fundadors del socialisme científic.


Imatge: Andreu Nin conversant amb el també dirigent del POUM Wilebaldo Solano (TV3)

Traducció: Revista Onze

Publicat a Articles, Home i Sin categoría