Perquè Onze
Si l’Onze de Setembre de 1714 les esperances d’un poble queien en la llarga nit de l’opressió, poc més d’un segle després l’onzena
Onze, revista de (pensament i estudis culturals//definició cuqui)
Perquè Onze
Si l’Onze de Setembre de 1714 les esperances d’un poble queien en la llarga nit de l’opressió, poc més d’un segle després l’onzena tesi sobre Feuerbach —escrita per Marx i Engels— ens conjurava a deixar d’interpretar de diverses maneres el món i començar a transformar-lo. D’aquell esglai i d’aquesta conjura som hereves. (Falta rematada de aquest paràgraf?)
Construir una eina de creació de pensament
Durant el segle xx i part de l’inici del actual, les organitzacions polítiques d’arreu del món han tingut els seus òrgans de reflexió i debat propis, els mitjans de comunicació des d’on irradiaven la seva línia política. Aquests mitjans han tingut més o menys difusió i han sigut projectes més o menys reeixits, depenent dels casos.
En els darrers anys la premsa partidària s’ha vist reduïda arreu del món i pràcticament ha desaparegut o ha mutat a nous projectes. Pocs partits mantenen la seva publicació en paper i les publicacions dels grans partits històrics s’han vist minvadesen el seu tiratge, en la seva periodicitat o fins i tot s’han independitzat dels partits, esdevenint empreses privades que sovint han anat contra la línia política originària (cas Liberation).
Casos altament coneguts són els de L’Unità (diari fundat per Gramsci com l’òrgan del PCI) dissolt fa pocs anys o L’Humanité (fundat per Jean Jaurés) que és el darrer diari partidista d’Europa, però amb molta menys influència de la que havia tingut com a gran diari obrer.El gran exemple de mitjà de comunicació de masses reeixit és l’entramat GARA/NAIZ en l’àmbit comunicatiu però el focus extrem en la línia institucional ha evitat debats intel·lectuals més profunds i ha obert una enorme bretxa per a la seva resignificació en línies radicals.
Hem d’analitzar nous projectes emergents dins de l’esquerra occidental. Per fer-ho ens agradaria fer valdre 3 models: Tribune (Regne Unit), Lava Media (Bèlgica) i Jacobin (Estats Units); les tres són revistes trimestrals vinculades de forma no-orgànica als seus respectius partits. Tribune, fundada entre d’altres per George Orwell ha estat la veu dels socialistes independents i correspon al ideari dins del Labour Party; aquesta és econòmicament finançada pels dos principals sindicats britànics CWU i Unite per poder influenciar dins del laborisme; Lava és la revista no-orgànica del PTB, partit que fins ara mantenia una rigidesa ideològica fruit de la seva línia fundacional (maoista i posteriorment proalbanesa) i que amb la revista pot arribar i dialogar amb altres sectors dins de l’esquerra radical; per últim Jacobin, que és la revista oficiosa de Democratic Socialists of America (DSA) i de la campanya presidencial de Bernie Sanders, és el clar exemple d’un gran èxit.
Aquests projectes de revistes són trimestrals i tenen en el paper una legitimació bàsica entre les noves generacions militants (millenials) que primen l’estètica per sobre dels continguts; oferint continguts atractius mitjançant un disseny gràfic excel·lent i uns titulars cridaners mentre que els textos consolidan una radicalitat política i teòrica que es necessita. Mantenen els debats estratègics en el paper, obrint noves perspectives en el camp del socialisme i el feminisme alhora que intervenen en els debats i polítiques públiques a partir de l’àmbit digital. Una de les potes interessants, a més, és crear una conversa (rum-rum) entre els militants, la qual cosa permet a les idees contrahegemòniques sobreviure a l’imaginari de les bases.
La batalla de les idees
La batalla d’idees no és una disputa abstracta. Sempre té lloc dins d’un marc determinat conformat pel discurs i les ideologies que defineixen allò que és concebible i que val la pena estudiar, discutir o interrogar. Desafiar l’ordre social també significa qüestionar la nostra manera de pensar i començar a fer-ho fora d’aquests marcs preestablerts.
Una revista que no operi de la manera tradicional, on una avantguarda llança les seves idees en abstracte i no necessàriament posicionades amb les necessitats de les bases; més aviat al contrari: integrant aquestes darreres i les seves diverses veus; repensant les tesi i antìtesi dels moviments i resistències populars amb cada article, permetent que això doni lloc a repensar determinades certeses. Aquest és la (contra) esfera pública que necessitem. És important que idees noves i poc ortodoxes, amb una forta imaginació, puguin entrar en la batalla de les idees.
L’objectiu d’aquest projecte seria la creació d’una revista de pensament crític entre el Centre de Estudis d’Unitat Popular (CEUP) i Radical Books SCCL, amb continguts en línia i una revista trimestral en paper de 60-100 pàgines. Aquesta revista pot ser una caixa d’eines que ens permeti generar un espai polític i ideològic a l’esquerra de la socialdemocràcia.
Actualment, la socialdemocràcia catalana intenta, mitjançant una sèrie d’institucions, fundacions i publicacions, mantenir una línia ideològica coherent. Però la seva mancança d’idees, més enllà de la gestió tecnocràtica, generar i nodrir les condicions idònies per la consolidació d’un espai de pensament estátic, quan el que necessitem és una revista activa, poc normativa i tradicional on els militants puguin treure tota la seva creativitat política i energia antisistèmica.
La legitimitat orgànica que pot despendre d’un espai de generació d’idees com és el CEUP, sumat a les capacitats tècniques, les confiances, possibles aliances amb les revistes esmentades i l’experiència en el sector del pensament crític poden fer possible un projecte reeixit per articular el pensament arrelat en els diversos marxismes, els feminismes i les lluites d’alliberament nacional dins de la Unitat Popular.
Una eina que tingui la capacitat de traduir els debats internacionals que està tenint el conjunt de l’esquerra mundial, en especial l’occidental, que pugui convocar, comunicar i posar en diàleg els debats vius de la Unitat Popular i pugui exportar a altres indrets les teoritzacions i formulacions que han fet que arribi als espais d’influència on ha arribat en el darrer cicle. La proposta no és fútil: aquesta revista ha de seguir la batuta dels debats que estan tenint fora de les nostres perspectives nacionals per enriquir-se dels estudis i experiències de moviments i resistències que, des de l’esquerra global, exerciten noves perspectives, pràctiques i propostes per impulsar una transformació social profunda.
QUI SOM
El Centre d’Estudis Unitat Popular (CEUP)
Som un espai generador d’eines i idees pel debat orientat a l’espai sociològic i ideològic que es vol abastar. Per fer-ho, hem de ser capaços d’analitzar des de fenòmens i processos sociopolítics locals, nacionals i globlals locals a nacionals, interrelacionant aquests en una anàlisi del fet social unitari, que no escindeixi economia, cultura i política.
Per tant, la nostra funció no és la mera externalització de processos formatius bàsics ni la generació d’anàlisis de conjuntura, aquests s’han d’ubicar a l’espai on la capacitat d’intervenció política és possible i els sabers i les experiències del conjunt de la militància conflueixen en els espais de debat i decisió determinats, és a dir, han de restar dins la candidatura i el moviment en el seu conjunt.
Els objectius principals del CEUP son:
- Fomentar el pensament crític.
- Aprofundir i estudiar, des d’una concepció arrelada en els marxismes, la realitat social, cultural, política i econòmica.
- Difondre i democratitzar l’accés al coneixement i la formació política.
Radical Books Coop
Som una cooperativa cultural que neix enmig de la tempesta, després d’una pandèmia mundial, amb l’irracionalisme arrelant i la intolerància creixent arreu, amb la guerra arribant a Europa i a les portes d’una nova crisi mundial. Per això som radicals. Volem oferir idees, hipòtesis i innovacions estratègiques per assentar la batalla ideològica del cicle que ha de venir. Acollir alguns debats complexos, així com editar amb cura (suggerir idees, fer treball de síntesi i complementar parts), les intervencions que tractin de plantejar-se a l’esfera pública.
Què volem?
Contribuir al pensament crític de qualitat
El nostre objectiu serà contribuir a pensar creativament sobre la justícia social, amb publicacions que posin un èmfasi especial en com els problemes es connecten amb temes aparentment no relacionats i considerant com poden tenir conseqüències no desitjades per a altres àrees.
Creació d’una xarxa social
Impulsem la producció de pensament, organització d’activitats culturals i desenvolupament d’iniciatives al voltant de les comunitats locals per fomentar els hàbits lectors i pedagògics per provocar transformacions socials als espais on operem.
