És evident que les xarxes socials han esdevingut un camp on es desplega la batalla política. Un espai inclinat cap a l’eix de la dreta. Les plataformes digitals sobre les quals s’aixeca la nostra vida no són neutrals. Els seus algorismes i tecnologies estan dissenyats segons els interessos dels seus administradors i accionistes: augmentar la rendibilitat de capital.
El recent cas al Brasil, on el jutge Alexandre de Moraes va ordenar la suspensió de la xarxa social X (antic Twitter) és probablement la batalla per la sobirania tecnològica més important del nostre temps. Es dona entre un estat llatinoamericà clau al bloc regional i el nou poder corporatiu de les plataformes de Mark Zuckerberg i Elon Musk, qui ha intentat regular per afavorir l’organització de la ultradreta i l’agudització dels discursos d’odi. En aquest país i a la resta del món està en joc qüestions com els processos democràtics, l’autonomia econòmica o la mateixa existència humana.
Hem d’entendre que els CEO de Silicon Valley no són mers empresaris; són actors polítics supraestatals que a més lideren l’onada reaccionària global que adornen el seu discurs amb una mena d’«immunitat jurisdiccional” que els permet promoure alegrement cops d’estat com a Bolívia, guerres civils com a Anglaterra i assalts a les institucions democràtiques al Brasil. També, encara que després va recular parcialment, disseminar diatribes antisemites.
A més d’en altres llocs d’Europa, al Brasil i a l’Argentina la influència d’Elon Musk aconsegueix nivells substantius. I no és casual que el seu gir cap a posicions autoritàries passi en vigílies de les eleccions municipals del 2024, on 153 milions d’electors brasilers estan cridats a les urnes per escollir els seus alcaldes. La ultradreta ha consolidat les xarxes socials com la seva principal plataforma de disputa, i el rol de Musk en aquest entramat afavoreix la circulació de posicions antifeministes, racistes i defensores acèrrimes que el lliure mercat se sobreposi a la democràcia.
La batalla política al Brasil
Per aquests motius resulta interessant que el Poder Judicial, el mateix que va perpetrar la persecució contra l’actual president Lula da Silva, hagi pres la decisió valenta d’enfrontar-se a les elits tecnològiques per defensar l’atribut essencial que defineix l’estat modern: un àmbit espacial d’aplicació normativa. El contundent suport del poble brasiler a una política sobirana al Brasil ha resultat determinant per modificar la conducta dels jutges a favor dels processos democràtics i sobirans.
Així doncs, Alexandre de Moraes no només va frenar els intents de desinformació i manipulació a través de les xarxes, sinó que va citar el mateix Elon Musk a comparèixer davant la seu del poder judicial. Després d’acusar-lo d’haver instigat la comissió de delictes i obstruït la justícia, també va sol·licitar als executius de la plataforma radicats al Brasil que fossin interrogats. Musk va respondre tancant la seva oficina al Brasil i acomiadant els seus representants legals. El seu argument, que existia una suposada «censura» contra la seva persona, com si fos un perseguit polític. També va acusar Lula de dictador, gosset dels jutges i altres epítets tan propis de la nova oligarquia verborreica i sense complexos.
La sentència del ministre del Suprem Tribunal Federal del Brasil es deriva de la causa «gabinet de l’odi», que investiga com Carlos Bolsonaro, fill de l’expresident Jair Bolsonaro, qui va propagar notícies falses per desacreditar les eleccions presidencials que va guanyar Lula. Aquesta maquinària de mentides sistemàtica –l’autoproclamada milícia digital de la ultradreta– va comptar amb el suport directe de Musk en ometre el compliment de manaments judicials. Les paraules es van convertir en fets amb el subsegüent intent de cop d’estat dit l’assalt a la Praça dos Três Poderes de Brasília, produït el 8 de gener de 2023.
El cas d’Argentina
A Argentina, es fan servir les mateixes tàctiques per atacar adversaris polítics i manipular l’opinió pública cap a posicions llibertàries. Javier Milei, el seu màxim exponent polític a escala global, fins i tot va sol·licitar recentment una partida gegantina per a despeses reservades dels Serveis d’Intel·ligència que clarament tenen per objecte reforçar aquesta maquinària de propaganda i lluita contra la dissidència.
Patricia Bullrich va implementar un sistema de ciberpatrullatge que «no exclou» els dirigents opositors de ser objecte de vigilància policial. També s’ha restringit arbitràriament la llei d’accés a la informació pública a un país, Argentina, on s’ha constatat la presència d’almenys cent pròfugs de l’intent de cop al Brasil. Els que defensem la democràcia tenim de què preocupar-nos: a Argentina, la llibertat no avança, sinó que retrocedeix cap a posicions autoritàries.
En un moment on la crisi no pot ser més profunda, els trilionaris tecnològics –particularment Elon Musk i Marcos Galperín– són els herois a la mitologia terraplanista de Milei, el seu apologista favorit, potser l’únic polític que a més d’atorgar-los privilegis permanents mostra sense embuts una relació carnal i la decisió política de beneficiar-los. Aquesta és sens dubte tota una novetat política en la defensa del capital. No hi ha complexos, no es dissimulen els conflictes d’interessos, és un règim de veritat, de facto, en termes econòmics, on la vocació oligàrquica troba llit en un dirigent que rendeix culte a l’anarcocapitalisme.
Sortir de la interburgesia
Al segle passat, els conflictes interburgesos de semblant dimensió i les ideologies totalitàries que els van resoldre van acabar en guerres que es van cobrar milions de morts. Podem observar que el reordenament al tauler econòmic global que ha provocat la nova Guerra Freda entre els Estats Units i la Xina conté un perill similar: gràcies al control sobre les xarxes de comunicació i les tecnologies de la informació, els gegants tecnològics i les seves plataformes digitals estan alterant la relació amb l’Estat dels capitalistes tradicionals, prenent el control de sectors estratègics com ara el comerç, les finances i, sobretot, la guerra.
L’antiga relació entre alts buròcrates i empresaris de diferent tipus ha donat lloc a una realitat internacional on Silicon Valley exerceix el poder tou i el poder dur alhora. El desenvolupament de la Intel·ligència Artificial, que probablement es duu a terme gran part de les activitats laborals del present, només accelerarà aquestes transformacions geopolítiques.
Especialment, després del crash del 2008, la indústria financera i els bancs van estar subjectes a certes regulacions i controls estatals. Però les corporacions tecnològiques operen en un espai gairebé sense llei, burlant qualsevol intent de limitació nacional o internacional. Així ho il·lustra l’apagada informàtica de Microsoft fa uns mesos, que va posar en evidència els problemes en ciberseguretat que poden patir els estats que depenen digitalment d’aquestes empreses.
El capitalisme tradicional és substituït per un nou model molt més opac i perillós, on unes quantes corporacions controlen no només l’economia, sinó també la narrativa pública i política. Per frenar-ho, el Brasil ha fet un pas de gegant en aquesta matèria amb el «Marco Civil da Internet», una llei d’avantguarda que regula l’ús de dades i protegeix els drets civils a la xarxa. Però la major part dels països del món gairebé no hi ha normatives que realment posin un fre als excessos d’aquestes corporacions.
La Unió Europea, amb la seva incapacitat per problematitzar la propietat de les infraestructures, és un exemple sobre com la regulació, encara que se centri només en la llibertat del mercat, pot confrontar aquestes empreses. Als Estats Units, que no és una dictadura castrochavista, la Cort Suprema va dictaminar que Google va abusar de la seva posició dominant al mercat de cerques a internet per sufocar la competència, utilitzant contractes exclusius que impedeixen qualsevol conat de competència. Li va imposar una sanció del 20% dels beneficis operatius aquell any.
La batalla està oberta, i tant el Brasil com els països occidentals en són una bona mostra. Els sectors populars hem de definir una estratègia i marc d’aliances. No es tracta d’aturar l’avenç tecnològic de manera ludita. Potser fins i tot ho hem d’accelerar en alguns sectors. Però la qüestió és cercar la manera que aquesta dinàmica no derivi en una deshumanització absoluta i que la implosió dels estats nacionals no acabi en un «anarcocapitalisme» d’encuny oligàrquic, sinó en l’emancipació alegre dels nostres pobles.
Aquest article ha estat traduït del castellà i publicat originalment a Diario Red.
Juan Grabois és advocat, traductor d’anglès, llicenciat en ciències socials, escriptor i dirigent social i polític argentí.
Compartim també el manifest Against Big Tech’s Attack on Digital Sovereignties signat per intel·lectuals per la sobirania tecnològica.
